La nova moda en perfums és MyDNA fragrance, una essència personalitzada la “fórmula única” de la qual es crea a partir de l’ADN. Per aconseguir-la n’hi ha prou amb enviar una mostra de saliva a MyDNA fragrance, a Beverly Hills. Segons expliquen els seus creadors, el codi genètic s’utilitza com una espècie de “plantilla” per desenvolupar la fórmula de la fragància. “Como no hay dos personas con la misma secuencia genética, no habrá dos perfumes que huelan igual”.
Un equip internacional d’astrònoms ha identificat gegantins corrents d’estrelles a la perifèria de dues galàxies espirals pròximes. La detecció d’aquests enormes fòssils estel·lars corrobora les prediccions del model cosmològic de la matèria fosca freda, que suggereix que les galàxies espirals de gran disseny actuals es van formar a partir de la fusió de sistemes estel·lars menys massius.
“Els nostres resultats ofereixen una perspectiva externa inèdita d’aquest espectacular fenomen al voltant de galàxies espirals i demostren que els halos encara contenen fòssils de galàxies nanes, una oportunitat única per estudiar les últimes etapes de l’acoblament de galàxies com la nostra”, sosté David Martínez, investigador de l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC) que lidera l’equip que ha dut a terme les observacions.
En la seva recerca, els astrònoms no han estat capaços de trobar el cos principal de les galàxies devorades, per la qual cosa suposen que podrien estar completament destruïdes en l’actualitat. “Aquests corrents estel·lars són molt difícils de detectar i són molt poc densos en estrelles, la qual cosa els confereix un aspecte fantasmal. De fet, en estar relacionades amb la mort d’una galàxia nana, podrien considerar-se com els fantasmes de galàxies ja desaparegudes, comenta Martínez.
Per al treball|feina de rastreig i detecció dels corrents, aquest equip d’astrofísics ha comptat amb la col·laboració del prestigiós astrofotógrafo R. Jay Gabany, que obté des de fa anys espectaculars imatges en color del cel profund amb telescopis robòtics de petita mida situats a Nou Mèxic i Austràlia. Les seves imatges han il·lustrat les millors revistes de divulgació astronòmica de tot el món.
El dia 18 d’abril – d’11h a 14h - tindrà lloc a la Facultat de Ciències (Campus Montilivi) el simulacre d’accident per explosió en un laboratori de química, que provocarà un hipotètic núvol tòxic, i es procedirà a l’evacuació de l’edifici.
Ja ho sabeu doncs, tots aquells que divendres us aixequeu per anar a classe formareu part del simulacre.
Per més informació:
http://www.udg.edu/Noticiesiagenda/Reculldenoticies/tabid/2575/p/890
Un equip de químics nord-americans ha desenvolupat un procés revolucionari que converteix el sucre de les plantes en hidrogen i que podria usar-se molt aviat per impulsar vehicles de forma eficient, barata i neta. El procés utilitza midó, aigua i un cocktail de 13 enzims diferents per generar hidrogen i diòxid de carboni. Els resultats han estat presentats aquesta setmana en la reunió anual de la Societat Americana de Química.
No obstant això, la quantitat d’hidrogen obtinguda mitjançant aquest sistema de “biologia sintètica in vitro” no és encara suficient per al seu ús comercial, segons ha declarat l’enginyer bioquímic Percival Zhang. Per aquest motiu, Zhang i els seus col·legues estan treballant per perfeccionar-lo. A més, esperen substituir el midó per cel·lulosa de manera que en el futur les persones puguin “anar al supermercat, comprar paquets de cel·lulosa o midó sòlid i carregar-los al tanc de gas del seu cotxe de cèl·lules de combustible”. Un cotxe, afegeix Zhang, que no generarà pol·lució i que tampoc no produirà fum ni olors desagradables.
Buscant per la xarxa, he trobat un interessant post on surten una pila de consells de com aconseguir tenir un bon bloc. Podeu trobar des de els consells més bàsics ( perquè serveix, com es crea, on es pot crear, les millors webs…), fins a consells per blocaires més entesos en el tema, on s’explica com mantenir-lo, que posar-hi i sobretot què és el més important per tenir un bloc atractiu i divertit dia a dia.
Com molt bé diu el final del post, la regla bàsica per tenir un bon bloc és passar-ho bé amb el teu bloc!!!
Aquí teniu el link del bloc:
http://josepardina.wordpress.com/2008/01/29/consejos-para-bloguear/
Bé, com ja és habitual en aquests temps, s’acosta la festa major de la UdG. Aquest any, per tal de mantenir informats els estudiants en tot moment, s’ha fet un blog dedicat només a la festa. Allà es pot trobar tot tipus d’informació relacionada amb la revetlla d’aquest any (grups que toquen, activitats…).
Ja ho sabeu, aquest any no tenim excusa per no anar-hi.
Sembla que s’ha descobert un nou mètode per realitzar síntesis de fàrmacs d’una forma molt més senzilla i econòmica. Segons M.L. Davies, professor del despertament de química a la Universitat de Buffalo, utilitzar per la síntesis de nous fàrmacs, mètodes tradicionals que es fan servir des de fa anys, implica que amb una gran probabilitat els productes obtinguts no presentin masses variacions respecta els descoberts fins ara.
El que estan fent a la Universitat de Buffalo és crear els seus propis catalitzadors així obtenen resultats molt més acurats els seus interessos, i amb rendiments i més bons. Per exemple, amb quantitats molt petites de rodi es poden tenir rendiments molt bons ( amb 1 gram es poden arribar a sintetitzar 10Kg de fàrmac).
Fins el moment aquest mètode a donat resultats molt bons a una amplia gamma de malalties com el càncer, trastorns al sistema nerviós, inflamacions… i fins i tot per tractaments en els quals es vol tractar l’addicció a la cocaïna.
Si voleu consultar l’article original: http://www.buffalo.edu/news/9097
La mandíbula trobada a Atapuerca correspon a un Homo antecessor de 1.200.000 anys. Aquesta troballa a estat portada de la prestigiosa revista científica Nature degut a la seva gran importància. Cal tenir present que gràcies a aquesta mandíbula canvia significativament la visió de la prehistòria ja que evidencia la presencia de homínids al sud d’Europa en la primera etapa del “Pleistoceno Inferior”.
Mirant fixament aquest video i, mirant després a qualsevol altre lloc és veu com a través d’un simple joc d’imatges es pot crear un ilusó en el cervell i per tant, a la nostra òptica.
Impresionant no us sembla?
L’educació, com tantes altres coses en la societat actual, també s’està adaptant a les noves tecnologies. El debat però, que molts professors ara comencen a obrir, és si tota la tecnologia és bona per l’educació o si en el fons és aplicable, és a dir, si és el camí que hem d’anar seguint al futur, per formar estudiants més competents, o si només s’ha de veure com una altre eina de reforç. Anem a posar-ne exemples:
A la reunió nacional de la ACS a Chicago, es va esta parlant de si la utilització de podcasts, vodcasts i etiquetats podria ser bo per millorar l’educació. El que es va veure, és que com gairebé tot a la vida, tenia parts bones i parts que no ho eren tan, m’explico. Per una banda, si que és cert que el fet de tenir totes les classes gravades, ja fos en vídeo o en só, permetia a l’estudiant poder repesar la classe a qualsevol moment del dia, a més de poder anar parant les gravacions per tenir temps d’apuntar-ho tot o inclús rebobinar si alguna cosa no quedava clara. Ara bé, també era cert que, el fet de tenir les classes gravades a l’ordinador, permetia els estudiants prescindir d’anar a classe i per tant, si després ells no feien la feina a casa no s’entraven de res.
A la reunió de Chicago també es va parlar dels marcadors socials, eines que segons professors que els han utilitzat, funcionen molt bé ja que han vist com a través d’aquests, els alumnes començaven a mirar una mica més la literatura. El que s’aconseguia amb aquests marcadors socials era que a través de les diferents fonts que es trobaven en un mateix bookmarking es podia gairebé suplantar els llibres, del munt d’informació que s’arribava aplegar.
Altres exemples de noves tecnologies aplicades a l’educació i, que també funcionen molt bé, són els wikis, blogs, forums…tots aquests molt més coneguts i, que per tant, no cal explicar.
El que basicament s’ha de veure en aquest article, és que tota l’evolució que pot arribar a fer l’educació per culpa de Internet s’ha de saber conduir molt bé, ja que totes les infinites avantatges que pot comportà aquest comodissim canal és poden veure greument malmeses per les desavantatges. Cal tenir molt present que no forçosament hem d’arribar a una educació on tot estigui computoritzat.
