Bioètica

Aprofitant que estic fent una assignatura de bioètica, he decidit fer-ne una pàgina on aniré penjant comentaris (sempre des del meu petit coneixament en la matèria) i reflexions que ens han fet a classe. Amb aquesta pàgina pretenc explicar una mica el sentit de la bioètica en la societat actual, és a dir, perquè aquest concepte és tan recen? No se’n parlava avans de bioètica? Un cop resolt aixó, aniré fent essment a problemes més actuals com poden ser la donació d’organs o embrions… una mica el que n’hem treballant a classe.

D’on bé la bioètica Bioètica? No se’n parlava abans?

La paraula Bioètica prové del grec “Bios“–> vida i “Ethos“–> valors, és a dir, reflexions ètiques (de valors) que els homes generen al llarg de la vida. Com va dir la filòsofa Anna Quintanas a la primera classe, la bioètica pertany sempre a la filosofia aplicada, mai a l’abstracta ( això significa que és una filosofia de solucions, de tu a tu) el sentit de la bioètica no és de formar gran teories transcendentals.

La bioètica com a concepte és molt recent, Van Rensselear Potter, un oncòleg nord-americà és el primera d’usar aquesta paraula. Potter preveia que aquest terme seria important al futur ( no anava gaire errat). Densa d’aquest moment, són molts els metges, filòsofs i variats científics els qui han anat convertint la bioètica amb el que és actualment. Habermas, Slotendijk, H.Jonas, P.Singer… entre molts altres han anat fent tot aquest camí fins l’actualitat.

No faré més referència a l’historia de la bioètica, primerament per el meu gran desconeixement i, segon perquè si algú i està interessat, tot això es troba a Internet amb facilitat.

Ètica ambiental

Com va comentar el professor Joan Vergés, si l’any 2007 es recorda per alguna cosa, serà per la confirmació del món científic i polític de l’evidència del canvi climàtic, fins ara encara se’n parlava hipotèticament, en canvi aquest any ja ningú en dubte. Per tant, és evident que alguna cosa esta passant al nostre planeta, pluges torrencials mai vistes fins ara, huracans més violents hi ha llocs cada cop més rars, sequeres de mesos i mesos… i tota una llista que s’aniria allargant. Tot això són ni més ni menys que evidències que fins ara alguna cosa hem estat fent malament. La ètica ecològica per tant, parla d’això, fa una reflexió sobre la comprensió que té l’home del medi natural.

Des de la 2a revolució industrial l’industria a tot el món no ha parat de créixer això a comportat que inevitablement, paral·lelament la pol·lució hagi fet el mateix. Ara però, n’estem començant a pagar els efectes.

L’informe Meadows (Club de Roma, 1972) ja deia que si continuem creixen així la vida a la terra començava a corre perill, Rachel Carson l’any 1962 també en parlava en el llibre La primavera silenciosa. Actualment, hi ha agut intens per part dels polítics de fer alguna cosa per aturar el canvi climàtic ( tot i que han estat més de cara a galeria que res més ja que els resultats han sigut nuls), ho han fet amb conferències com la d’Estocolm, de Rio i la segurament més coneguda per tothom, la de Kyoto, on es parla de la reducció de gasos a l’atmosfera.

En Joan Vergés a l’acaba la classe ens va proposar un exercici per pensar, diu així: Imagine’t que tu fossis l’únic humà que quedes a la terra i testessis apunt de morir. Si disposes sis d’un mecanisme que tingués un botó amb el qual, si el polsessis, poguessis destruir tot el planeta. Què faries? Ho destruiries tot? o deixaries que l’evolució seguis sense l’espècie humana?

Amb això va voler dir que nosaltres, els humans, sovint pensem que som la raó per la qual hi ha vida a l’univers. No pensem que molt probablement només som el producte d’una evolució, i que sense nosaltres, el món i, la vida seguiria igual.

Cap comentari encara

Encara no hi ha comentaris.

RSS dels comentaris Identificador URI TrackBack