Avui mirant a l’hemeroteca de la Vanguardia, que per cert recomano a tothom, he trobat aquesta curiosa noticia. Explica que l’Einstein estava a casa seva tocant al piano amb la dona quan va tenir la il·luminació per fer la teoria de la relativitat. Es veu com a la conversa que tenen amb la seva esposa, li diu que no l’emprenyi durant els dies que estigui treballant.

Einstein, en pijama y bata, bajo a desayunar

«Querida, tengo una idea maravillosa», le dijo a

su mujer cuando esta le pregunto si le ocurría algo.

Pues le notaba como ensimismado.

Después de tomar el café, se sentó al piano y co-

menzó a tocar. De vez en cuando se detenía y tomaba

unas notas. «Tengo una idea maravillosa,

una idea magníficat», exclamó. Y cuando ella le

preguntó de que se trataba, replico «Es difícil

Tengo que perfilarla» Y durante una buena media

hora siguió tocando y escribiendo,

Marchó a su despacho y le dijo que durante dos

semanas no le molestaran para nada. Cada día, al

caer la tarde, daba un paseo para hacer un poco de

ejercicio.

Al fin bajó del despacho. Estaba pálido. «Aquí

esta», le dijo a su mujer mientras dejaba dos hojas

de papel sobre la mesa. Era la teoría de la relativi-

dad.

Así fue como la señora de Einstein le explicó a

Chaplin .los detalles de tan trascendental descubrimiento,

quien lo transcribió e sus memorias.

més informació…

Doncs bé com ja és habitual aquestes èpoques, s’acosta la festa major de la Universitat de Girona!!! Comença el Dijous 23 d’Abril i s’acaba l’endemà divendres!! Trobareu tota la informació al blog creat per això:

http://www.festaudg.blogspot.com/

“Para detectar las partículas más pequeñas que conforman la materia ha habido que construir la máquina más grande y poderosa del mundo.” Així comença l’article que es troba a la web de la revista muy interesante.A mitjans d’aquest any es posarà en funcionament el col·lisionador de partícules per tal de descobrir entre moltes altres coses l’origen de l’univers (si és certa o no la teoria del big-bang), de què està formada la matèria (arribar a la unitat mínima de la matèria)…

Aquest aparell està situat a 150m sota terra a la frontera entra França i Suiza i té una longitud total de 27Km. En el seu interior es troben 1000 electroimants potentíssims a una temperatura de -271ºC per tal de guiar els protons que viatjaran dins seu. Amb aquest aparell es faran xocar protons a una velocitat propera a la de la llum, reproduint així les condicions que hi havia trilionèsimes de segons després del famós big-bang.

Teniu tota la informació i un plànol multimèdia de com és aquest monumental aparell en aquest link: http://www.muyinteresante.es/lhc/index.html

Que us semblaria poder treballar a Nova York i viure a Londres? O poder anar de compres pels carrers de Manhattan i dormir a casa?  Avui en dia si li diguéssiu això algú us diria que esteu tocats del bolet, que és impossible amb una dia travessar dos cops l’atlàntic… i de fet no aniria pas errat. Ara bé, de ben segur que ell no sap que i a un projecte en el qual s’ha estudiat la possibilitat de fer un tren de levitació magnètica que faria el viatge Londres- Nova York amb menys d’una hora… Espectacular oi?

Aquesta història podria ser certa si es du a terme un túnel transatlàntic de 5000 kilòmetres per on circularien trens de levitació magnètica a 8000 Km/h. Per fer-vos una idea, el tren més ràpid ara mateix no arriba als 500 Km/h, i els avions comercials ho fan a uns 800 Km/h. Això suposa unir Nova York i Londres en poc menys d’una hora.

Cròquis del Túnel

Aquest túnel es faria a 100 metres de profunditat, la justa per no tenir problemes amb els vaixells que circulen per la superfície, i que la pressió de l’aigua no sigui excessiva. Per que es mantingués quiet, s’anclaria al fons marí mitjançant cables d’acer. Aquest cables podrien destensar-se per evitar possibles impactes amb submarins o balenes.

La tecnologia per fer-los moure seria amb trens MAGLEV, de levitació magnètica, els únics que actualment podrien arribar a aquestes velocitats, ja que els elèctrics i els de gasolina no ho poden fer degut al fregament amb les vies tant gran que pateixen. Els trens magnètics no tenen fregament al volar literalment per la via. Però encara hi ha un fregament que tenen que vèncer: el de l’aire. Quan més es corre, més aire s’ha d’apartar i més fregament hi ha. Per això s’ha pensat en treure l’aire de túnel, crear el buit, el que afavoriria que arribessin a altíssimes velocitats.

Un altre problema és l’anomenada força G. És la sensació que es produeix quan es pateix una acceleració o desceleració. La sensació de que un cos pesa més és més gran quan més gran és aquesta variació de la velocitat, pel que s’ha pensat que per reduir aquesta força G, durant 18 minuts, uns 1200 Km, l’acceleració seria moderada, la justa per no partir aquest problema. Per frenar, el mateix: durant 18 minuts es frenaria molt a poc a poc per reduir la sensació d’aquesta força.

Un darrer problema és l’econòmic. S’han calculat desenes de bilions d’euros per dur-lo a terme. Per veure fins a quin punt és monstruosa aquesta obra, la quantitat d’acer necessària per fabricar-lo seria la producció mundial d’un any sencer si es treballés les 24 hores del dia.

Quedaria també el problema del jet lag, que son desequilibris del rellotge biològic de la persona que el pateix degut als canvis horaris. El cos es pensa que ha de ser de nit quan encara és de dia, o a l’inrevés, produint trastorns com insomni, marejos i fins i tot, vòmits.

Aquesta famosa foto d’Albert Einstein la va fer el fotògraf Arthur Sasse el dia 14 de març de 1951. Aquell dia el científic alemany feia 72 anys i sortia d’un homenatge, després de cridar diverses vegades “prou!” va optar per treure la llengua i espetllar totes les fotos que li fessin. Després de més de 50 anys, és evident que fent aquella ganyota va aconseguir tot el contrari, explica Manuel J. Prieto al seu llibre Curistoria.

Aquí us deixó la notícia que he trobat sobre el tele-transport, com possava a la revista Muy Interesante, el debat està obert!!!

De ben petits, quan miràvem “Goku” per la televiso ens quedàvem meravellats quan en Son Goku feia el famós “canvi de lloc instantani” i actualment, a la sèrie Herois en Hiro Nakamura també ens deixa facinats viatjant d’un lloc a un altre de planeta (és cert que en Hiro Nakamura també viatge pel temps). Ara bé, lo més sorprenent és que en l’actualitat no s’està tan lluny d’aconseguir-ho. El 2006 un equip d’experts danesos va aconseguir descomposar un esfera en milions d’àtoms i reconstruir-la mig metre més enllà. Per aconseguir aquesta fita es van basar amb tècniques relacionades amb la llum, la mecànica quàntica, el magnetisme i un concepte anomenat enllaçament quàntic.

No és fins l’any 1931 que l’americà Charles Fort va usar en les seves novel·les la paraula tele-transport per referir-se al moviment d’un objecta d’un lloc a un altre de forma immediata. Des d’aquell moment, molta a estat la gent que hi ha posat el nas, primerament el cinema i la televisió i, ja a mitjans segle XX, els físics i quimicofísics per tal de investigar si seria científicament possible aconseguir-ho.

La resposta seria que si es pot aconseguir, ara bé cal matisar-ho. Parlar de tele-transport en àmbits científics implica parlar de quàntica. La quàntica és qui permet a través de les seves lleis la transferència de propietats físiques com l’energia, el moviment i el camp magnètic dels àtoms. Com va dir el coordinador de l’equip danès “Esto supone un paso adelante, porque por primera vez implica la teleportación de la luz y la materia, que son dos objetos diferentes: uno que transporta la información y otro que la contiene”.

Els problemes però, surgeixen quan ens plantegem posar-ho en pràctica amb els ésser vius. Lluny de si es podrà arribar mai a aconseguir, o no, el tema ètic és potser un aspecte a tenir en conte ja que preguntes com: l’ésser que reconstruirem serà el mateix que prèviament s’haurà destruït?, o qui ens assegura que un home només és materia i, que destruint tots els seus trilions i trilions d’àtoms que el formen i torna’t-els ajuntar formarem el mateix? són prou important com per passar-les per alt. Els punts de vista segur que seran molts, ara bé, el que és segur és que d’aquí no masses anys se’n tornarà a parlar, perquè molts científics diuen que físicament serà viable.

Com podeu veure estic fent un canvi de format de lo que és el blog ja que després de un any sense entra-hi hem resultava una mica antiquat!!! Per això al llarg d’aquestes dies aniré fent modificacions tant estructurals com d’imatge. També tinc pensat afegir un apartat de fotos i un altre d’esports (per enriquir una mica tot el blog i no parlar només de ciència i química)…

Fins aviat!

Hola de nou, com podeu veure he millorat una mica més el meu blog personal afegint l’apartat d’enllaços on aniré penjant webs que el meu entendre són interessants per consultar. De moment hi ha el link que entra a la revista digital de la UdG (ENGEGA), sempre surten temes interessants a part de que és la nostra revista..jajaj també hi ha la web de la pàgina oficial de la revista “muy interesante”, lloc don trec moltes de les noticies científiques curioses (web molt interessant) i finalment avui he adjuntat la web d’un buscador científic que jo utilitzo molt, és el “Chemedia”, ja me direu que us sembla ho si en sabeu algun de millor. A reveure!!

Hola de nou, després de gairebé un any sense renovar torno a obrir el blog a tothom qui el vulgui llegir. El motiu pel qual he ressuscitat el blog és perquè ara estic fent una altre assignatura on haig de demostrar que se fer funcionar un blog!!!

Res més ja que la dinàmica del meu blog serà la mateixa, bàsicament aniré penjant el que hem sembli (normalment relacionat amb la química o ciència en general)!! Espero rebre moltes vistes… jajajaj